26.10.13

DARWIN al Paranimf de la UJI

 * Aquest post és còpia del publicat al Blog de l'alumnat  "Un camp de Margarides"
Aquest divendres 25 per la vesprada vaig tindre la possibilitat d'anar acompanyat d'un grup nombrós d'alumnes del 1BAC al Paranimf de la UJI a veure la representació teatral de  l'obra DARWIN  basada en la correspondència establerta entre Darwin i Asa Gray.
 Darwin és possiblement el científic de qui  més vegades parlem els biòlegs al llarg de pràcticament totes les assignatures del programa, i a Ciències per al Món Contemporani no podia ser una excepció.
Em va agradar molt, i per diversos motius.
En primer lloc, dir que l'actuació de Juli Cantó (Darwin) i Enric Juezas (Asa Gray) és espectacular, amb una presència i una solidesa escènica potent, convincent.. Tenia els meus dubtes a l'hora de portar els alumnes. Assistir amb alumnes d'edat entre 16-17 anys a veure una obra representada només per dos actors, i basada en la correspondència que entre tots dos es  va establir, podia fer-se pesada. Per les primeres impressions que vaig copsar en acabar la representació, puc dir que en general, no els va desagradar.
En segon lloc, m'ha agradat perquè ens presenta un Darwin científic, investigador, meticulós, dur però al mateix temps ens el presenta amb els seus dubtes (fruit possiblement de les fortes arrels religioses que tenia), un personatge amb la intenció de no crear controvèrsies, però també, implacable front a les crítiques sense fonament que va anar rebent durant molts anys. 
Fonamental i fil conductor, és per suposat el continu diàleg epistolar establert amb amb Asa Gray (evolució teista). Tant en l'època de Darwin , com en l'actual, on el diàleg entre persones que tenen visions o punts de vista diferents, és en moltes ocasions nul, o si n'hi ha, és per a destruir a l'altre; aquí, en l'obra, es veu clarament com si que és possible un intercanvi d'idees positives, aclaridores. Com des del respecte cap a l'altre, com des d'el raonament i la investigació, es poden tindre dues postures prou diferents, i tot i això ser respectuoses entre elles.  Molt positiu aquest aport de l'obra per a treballar el debat a classe.
L'obra, per últim ens presenta a tots dos científics, integrats en el temps que els ha tocat viure, per a bé i per a mal. Amb els diferents científics dominants de la seua època (Wallace, Louis Agassiz, Owen,etc.); Darwin amb la mort dels seus fills, i Gray sobretot amb la Guerra de Secessió als Estats Units; i per tant es pot veure com els científics no es poden aïllar del que els envolta.
Deixe un enllaç al Blog de Carlos Corral, on es pot llegir un post interessantíssim sobre els dos protagonistes de l'obra, i que a ben segur vos servirà per a comprendre la bonica relació que van tindre. 
Per acabar, donar les gràcies a dos exalumnes i amics del nostre Institut (germans Silvia i Rafa Pallarés) per les facilitats que ens han donat per a  poder assistir a la representació
* Deixe una foto amb els alumnes que van assistir a l'obra



3.10.13

Jubilació de Paco Rambla

No m'ho puc creure, però és cert, el nostre company i amic Paco Rambla, s'ha jubilat aquesta setmana.
Com passen els anys, en aquest cas, ha estat treballant durant 41 anys en l'Ensenyament; dels quals 22 han sigut en Primària (a l'escola) i 19 a Secundària, i  tots aquests, al nostre Institut.

He passat amb Paco, 16 anys al Departament; i puc dir que per a mi ha sigut un exemple a seguir.
Jo sabia que va estudiar magisteri, que va aprofitat l'ocasió que la Conselleria va fer en el seu moment per a passar a Secundària aprovant una oposició en la que no se li demanava tindre una carrera relacionada amb la biologia i la geologia; en concret, si no m'enganye, Paco tenia la llicenciatura en Pedagogia, i jo em preguntava; com s'aclarirà amb totes aquestes matèries ? estarà a l'altura?  si jo que he estudiat Biologia i Geologia, a vegades,...?.

Doncs, en el dia a dia  m'he donat compte de qui és Paco Rambla a tots els nivells: a nivell del tractament amb els alumnes, de bandera, però és que a nivell de les coses que sap, ni te conte, allà on hem anat d'excursions amb els alumnes, sabia les plantes, els animalets del Desert, serra d'Espada, etc, però és que anavem a la platja,era jo el que li havia de preguntar per tot. A l'hora de les pràctiques de laboratori el primer en posar en marxa l'aquari, o en fer un experiment, etc etc.
I quan no sabia una cosa, no li caien els anells en preguntar-te per a dominar-ho i aixina explicar-ho bé als alumnes.

Ha treballat molts anys però fins a ahir l'he vist amb les mateixes ganes de treballar que quan el vaig coneixer fa 16 anys. On pot estar el secret?.
 L'any passat, comentant que una exalumna estava fent Ciències del Mar; Paco em va dir " això m'haguera agradat estudiar a mi, però en aquella época no hi havia diners a casa per a fer una carrera com eixa, llarga i a més  molt lluny de casa". Doncs ahí crec que està el secret, en que Paco, encara que no va fer una carrera de Ciències, sempre li han agradat tots aquests temes, i per tant, sempre ha estat estudiant, aprenent i ensenyant el que més li agradava.
De part meua, i de tots els Membres del Departament de Biologia i Geologia del Centre, moltes gràcies per tot, Paco, per la gran tasca que has fet com a cap d'estudis (només una persona amb el caràcter que tu tens, és capaç "d'aguantar" durant tants anys a l'administració, pares, alumnes i companys), per la tasca com professor i company, i sobretot per l'amistat que hem anat assolint any rere any.
Deixe el video d'una de les darreres excursions que va fer Paco l'any passat amb els seus alumnes

Fins sempre, i que disfrutes de la "nova etapa" en la que has entrat