29.4.10

1r batxillerat al Botànic i Bioparc de València


Un curs més, l'alumnat de 1r batxillerat científic es va traslladar a València el 27 d'abril per visitar el Jardí Botànic i el Museu Valencià d’Història Natural, afegint enguany el Bioparc. El Museu és menut, però bonic, es veu bé en una hora, conté dues col·leccions, la malacològica Siro de Fez, formada per centenars de conquilles de mol·luscos de tot el món i l’entomològica de Torres Salas, constituïda per nombrosos i vistosos insectes, especialment papallones. També es pot observar un eixam d’abelles en plena activitat.
En el Botànic vam fer una visita guiada on la monitora ens va fer observar alguns arbres espectaculars, com l’antiquíssim Ginkgo, plantes carnívores, desenes de cactus i altres adaptacions a diferents entorns; i una activitat de laboratori: "Plantes medicinals: Aloe vera” i no va defraudar: cada alumne va eixir amb un tub de crema (fabricada per ell) d'esta miraculosa planta que repara ferides, regenera la pell, és bactericida, antiinflamatòria, ... fins i tot nutritiva. I pots tindre-la a casa fàcilment.
I per la vesprada el Bioparc, agradable visita guiada de 3 hores per aquest zoològic de nova generació, on els elefants, girafes, goril·les, lleons, etc., estan semi-lliures, en grans espais que simulen el seu hàbitat africà.
Pots veure algunes fotos en Botànic+Bioparc 2010.

4 comentarios:

C Sampedro dijo...

Què pena que entre tant megavertebrat carismàtic i tant d'espai lliure com tenien no se'l ocorreguera deixar un raconet per a espècies autòctones amenaçades, tan belles o més que les africanes, i a sovint, molt més desconegudes...
No a l'ús dels animals com a negoci i espectacle!

Esperança Moliner dijo...

Té raó Pepe, eres la nota discordant, seràs puça (Pules irritans)

C Sampedro dijo...

No és cert... jo vaig disfrutar del parc com el que més (sempre estava a primera fila en tots els llocs)... em vaig quedar en ganes de tornar a entrar a la zona dels lemurs...però una cosa no lleva a l'altra... apart que jo a qui li donava canya era als monitors, no als alumnes...

a propòsit no deixeu de llegir el meu comentari en el post de la setmana cultural...això sí que és de puça!!

Sandra dijo...

Carlos té raó tenim que punxar als monitors i als mestres, que aixina poden enterar-nos i fer-vos descobrir moltes coses noves...
(crec que a Pepe li he pegat aquest any una bona pallissa a classe, però amb bona intenció, eh!)