Estructura de l'ADN i Rosalind Franklin

Aquesta setmana estem treballant a segon de batxillerat el tema dels àcids nucleics, ja sabeu, estructura de l'ADN, ARN..., i ens trobem en la introducció al tema, el següent fragment "A Cambridge (UK), James Watson i Francis Crick, treballant sobre fotografies de rajos X (entre elles les d'excepcional qualitat obtingudes per Rosalind Franklin) van assolir donar a llum la famosa doble hèlix del DNA."

Watson i Crick pels treballs sobre la doble hèlix es van fer molt famosos, i al 1962 els van donar el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina. Però què és el que va haver darrere d'aquest gran descobriment ?.

Adela Muñoz Páez, en un article de la Revista REDES nº 7 (Octubre 2010), ens conta què és el que va passar, i sobretot, com es va cometre un gran acte d'injustícia en no considerar el gran treball que va realitzar Rosalind Franklin. Al final del post deixe l'enllaç a l'article.

Rosalind Franklin, treballant sobre l'ADN amb la Tècnica de difracció de raigs X, va obtindre sobretot una foto, la famosa nº 51, en la que la forma en creu li indicava que es tractava d'una molècula amb estructura en doble hèlix. 

 

Watson i Crick, estaven també intentant esbrinar quina seria l'estructura de l'ADN, però ni tenien experiència suficient en difracció de raigs X, ni disposaven de fotografies tan aclaridores com les de Franklin. I ahí és on apareix la "picaresca"; d'una manera no massa lícita, sense permís de Franklin, la foto arriba a mans de W. i C. ;i ara si, amb intel·ligència, i intuïció tot s'ha de dir, van ser capaços de pensar que les dues cadenes quedaven unides (esglaons de l'escala de cargol) per l'aparellament de les bases nitrogenades mitjançant ponts d'hidrogen G=C i A=T .

Watson i Crick, van publicar el Model a la revista Nature, tot i que sense aportar dades experimentals, dades, que per un altre costat, si que eren aportades per Franklin en un altre article de la mateixa revista.

L'oblid de Franklin en quant al reconeixement en l'estudi de la molècula de l'ADN ha sigut molt gran, i segur que a banda de les grans lluites i competitivitat que hi ha sempre entre investigadors, també va pesar el fet que es tractara d'una situació en la que una dona investigadora es va trobar per aquella època en un món ple d'homes

Article "La doble hélice y la foto robada" . Adela Muñoz Páez