Avui fa 300 anys que va nàixer Carl von Linnné

Va nàixer el 23 de maig de 1707 en Stenbrohult, un poble de Suècia, fill d´un pastor protestant. Els seus pares van acceptar que estudiara medicina a la Universitat de Lund.
Però el que realment més li atreia era estudiar les plantes, que per aquell temps, la botànica tenia un gran valor en la medicina per tal de elaborar preparats a partir de plantes.Al llarg de la seua vida va organitzar diverses expedicions botàniques en les que va participar tant ell directament com alguns dels seus deixebles.
Va ser un home molt compromés amb el seu pais, i va intentar, sense massa èxit tot siga dit, aclimatar una sèrie de plantes per a poder ser conreades allí:arròs, blat, café, platans i així evitar els anys de fam. Per tot açò i pel reconeixement científic que va arribar a gaudir, el van fer noble, adquirint ja el nom amb que se’l coneix de Carl von Linné.
És l'autor dels llibres Species plantarum (1753), on els botànics disposaren d´una única nomenclatura científica i Systema naturae (1758) , en el qual els zoòlegs fan el mateix amb les espècies animals.

Aquests llibres van simplificar la classificació dels éssers vius, anteriorment per a definir una espècie s´utilitzava un polinomi molt complicat, va ser ell el que va crear o millor dit, qui va utilitzar de manera sistemàtica (continuada) un nou sistema més senzill i eficaç basat en unitats jerarquitzades o taxòns. Per això, cada espècie es designa amb una combinació de dos noms: el primer al•ludeix al gènere en el qual s´inclou l´espècie i el segon restringeix i identifica l´espècie. Aquest noms llatins permeten la identificació universal entre tots els científics i estudiosos de les espècies.

Era Fixista, o evolucionista?
Està considerat com un científic fixista, en el que les seues creences religioses li “pesaven molt” així com el pensament regnant de la seua època: Déu ha creat totes les espècies en el moment de la Creació i l’obligació del naturalista és estudiar la Natura i intentar elaborar una “classificació natural” que servirà per a entendre l’obra del Creador.
Crec que en un primer moment era “molt”fixista però poc a poc es va anar donant compte que es podien crear noves espècies amb processos d’hibridació, i això el va fer pensar en que les espècies podien no ser tan fixes. Inclús sembla ser que en alguns escrits va parlar de lluita per la supervivència. Ara bé, sempre girava i tombava cap al “Creador” i d’eixa manera raonava que qualsevol espècie nova que es puguera crear a posteriori, ja estava “controlada i prevista” en el Pla de la Creació.

Tot açò a 300 anys vista és molt fàcil de valorar o de criticar, però ens hem de situar en l’època en què va viure, i en la capacitat que va demostrar per a començar a classificar, ordenar espècies, i en estandaritzar unes espècies que si no fos per ell, probablement, el “descontrol” haguera durat bastant temps més.